Artur Mas anuncia que les eleccions al Parlament seran el 25 de novembre i diu que “ha arribat l’hora” d’exercir el dret a l’autodeterminació

Dimarts, 25 de setembre de 2012. Palau del Parlament

El president de la Generalitat durant la seva intervenció al debat de política general

Foto: Parlament de Catalunya (Job Vermeulen)

El president de la Generalitat durant la seva intervenció al debat de política general

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquesta tarda en l’obertura del debat de política general que convocarà eleccions anticipades per al diumenge 25 de novembre perquè “el poble català decideixi lliurement el seu camí de futur, el seu horitzó”. El president també ha dit que “ha arribat l’hora” d’exercir el dret a l’autodeterminació, i ha anunciat que no es tornarà a presentar a les eleccions “un cop Catalunya hagi assolit els objectius nacionals que el poble català decideixi”.

Abans de començar el ple, tan bon punt ha arribat al palau, Mas s’ha dirigit al despatx de la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, a qui ha comunicat la data de les eleccions abans d’anunciar-la públicament, com han fet tots els presidents de la Generalitat als presidents del Parlament.
“Com volen que no hi hagi eleccions després de la manifestació de l’Onze de Setembre?”, ha preguntat el president, que, així, ha anunciat la convocatòria d’eleccions anticipades per al diumenge 25 de novembre, fet que converteix la legislatura actual, la novena, en la més curta de la història del Parlament restablert. Mas ha asseverat que “ara cal traduir en accions concretes el moment que vivim i cal decidir”, perquè “en moments excepcionals calen decisions excepcionals”.

El president ha començat el discurs referint-se a la manifestació de la diada nacional, la més multitudinària de la història del país. L’ha qualificada de “gran acte de fe en Catalunya” i ha raonat que ara “s’ha de traslladar a les urnes”.

L’agenda nacional, amb la convocatòria d’eleccions anticipades, ha centrat també el final de la intervenció del president. “El Parlament que surti de les urnes haurà de fer front a una missió històrica, probablement la més complexa i transcendent dels darrers tres-cents anys i també la més arriscada”. Així, ha qualificat la pròxima legislatura com aquella en què Catalunya ha d’exercir el seu dret a decidir, una situació, ha advertit, que reclama que “el president que l’hagi de liderar tingui una força especial”. En aquest punt ha anunciat que no es tornarà a presentar a les eleccions “un cop Catalunya hagi assolit els seus objectius nacionals”, situació que confia assolir la pròxima legislatura. A més, ha explicat que aquesta és una decisió “estrictament personal i pensada en clau de país”, perquè “si en les properes setmanes he de demanar una força especial, no l’he de demanar a glòria meva”.
Així mateix, ha remarcat la necessitat de “construir grans majories i tenir molta voluntat i capacitat de resistència”, i ha avisat que “res no serà fàcil, però tot és possible”, encara que el camí estigui “ple d’entrebancs”.

Situació econòmica

La situació econòmica i el repàs de l’acció del govern han centrat l’altra gran part del discurs del president. Mas ha reconegut que aquest últim any “les dificultats i les incerteses no tan sols no s’han amortit, sinó que algunes s’han accentuat”, i ha criticat que a la zona euro “s’ha imposat l’austeritat per sobre de qualsevol política de creixement econòmic”. En aquest punt ha assegurat que si convertim aquesta austeritat “en un tòtem serà pitjor el remei que la malaltia”.

Mas ha començat el repàs de la situació econòmica parlant de l’atur, que és “molt elevat” i és “el principal repte que afronta el govern”, i ha reconegut que moltes de les actuacions que calen per disminuir-lo “no estan a les nostres mans”. Tot seguit, s’ha referit a les finances de la Generalitat, i ha advertit que “prometre a la població que s’acabaran les retallades és enganyar, i de l’engany sempre se’n deriven pitjors conseqüències que no de la veritat”.

El president també s’ha referit al govern espanyol en diverses ocasions, i n’ha criticat que “el tracte que rep d’Europa, de guanyar més temps, no el concedeix a les autonomies”, i ha lamentat que la conseqüència d’aquesta actuació, que ha qualificat de “deslleial”, “és que els majors ajustos que s’han de fer són en educació, sanitat i serveis socials”.

Pel que fa a les infraestructures, ha qualificat el corredor mediterrani com una de les més necessàries. Amb relació a aquesta qüestió, ha criticat que el govern espanyol “fa més de vint anys que inverteix en línies d’AVE i encara no ha aconseguit que una sola línia connecti amb el continent europeu”.
També ha parlat de l’educació i la sanitat, que considera que funcionen amb normalitat gràcies a la “voluntat dels funcionaris, la col·laboració de les administracions locals i entitats socials i la comprensió de la ciutadania”.

Les llotges, plenes de convidats

El Parlament ha viscut avui una de les sessions amb més expectació de les darreres legislatures. Hi havia més de quatre-cents periodistes acreditats en representació d’una cinquantena de mitjans del país i d’arreu del món, com Al Jazeera, Reuters, Associated Press o France Press, entre d’altres.
La solemnitat de la sessió també s’ha pogut veure a la tribuna i les dues llotges de convidats, plenes de gom a gom. Entre d’altres, han seguit la intervenció de Mas els expresident de la Generalitat i el Parlament Jordi Pujol i Ernest Benach; l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el síndic major de comptes, Jaume Amat; els presidents de les diputacions de Barcelona, Tarragona i Lleida, Salvador Esteve, Josep Poblet i Joan Reñé; el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i els líders del PSC i ERC, Pere Navarro i Oriol Junqueras.

 

http://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies?p_id=122706323

Advertisements
%d bloggers like this: